OPOSICIÓ DAVANT L’ELIMINACIÓ DEL SERVEI D’ATENCIÓ CONTINUADA DEL CAP D’ARGENTONA

Comunicat de Premsa de l'Ajuntament de Dosrius

A final de juny, la Directora Executiva del Vallès Oriental i Maresme del CatSalut, Sra. Aurora Dueñas, va informar als ajuntaments d’Argentona, Dosrius i Òrrius, la decisió del Servei Català de la Salut d’eliminar, a partir de l’1 de juliol de 2011, el servei d’atenció continuada del CAP d’Argentona, mesura inclosa en el pla de reestructuració i estalvi de la sanitat pública, impulsat per la Generalitat de Catalunya.

A partir del mes vinent, el nou horari del CAP d’Argentona quedarà així: de dilluns a divendres de 8 del matí a 9 del vespre i dissabtes de 9 del matí a 5 de la tarda. Fora d’aquest horari, caldrà adreçar-se al centre més proper, en aquest cas l’Hospital de Mataró, o bé a través del servei d’urgències domiciliàries trucant al telèfon 061.

L’alcalde de Dosrius, conjuntament amb els altres dos municipis, ha adreçat un escrit queixant-se per aquesta mesura, en el qual, entre d’altres coses s’hi diu:

(...) No entenem com la retallada d’un servei d’urgències pot atendre exclusivament a qüestions econòmiques i estadístiques, sense tenir en compte d’altres factors que atempten contra drets fonamentals.

(...) el CAP d’Argentona dóna també servei als nuclis veïns d’Òrrius i Dosrius, municipis que es troben més allunyats de la capital del Maresme. En total aquesta eliminació del servei d’atenció continuada afectarà un total de 18.000 habitants. Aquesta mesura posarà en perill els casos d’urgència vital en els que la distància a recórrer i el temps d’atenció poden ser crucials.

(...) el servei d’atenció primària del CAP d’Argentona sempre havia estat valorat molt positivament pel Consorci Sanitari del Maresme. Resulta incomprensible perquè es vol suprimir aquest servei que s’ha qualificat d’exemple de gestió i bon funcionament. Aquestes situacions de gran injustícia social exigeixen adoptar d’altres mesures que permetin reduir els costos sense haver de retallar indiscriminadament els serveis.

Per totes aquestes raons ens oposem fermament a aquesta decisió que tot i poder justificar-se des d’un punt de vista econòmic, afecta als drets de la persona d’accés als serveis sanitaris i protecció de la seva salut.

L’Ajuntament Dosrius, conjuntament amb els municipis d’Argentona i Òrrius, inicia una campanya de sensibilització entre la població i recollida de signatures per tal de mostrar el seu rebuig a aquesta retallada dels serveis sanitaris. Podeu trobar el document de recollida de signatures a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’ajuntament, a la pàgina web de l’ajuntament i adjunt a aquest comunicat.

Dosrius, 28 de juny de 2011

Document de Recollida de Signatures

Recollida signatures NO a l'eliminació del servei d'atenció continuada CAP

*Si estàs en contra de l’eliminació del servei d’atenció continuada del CAP d’Argentona, ens pots fer arribar el teu suport signant el document que acompanya la notícia i fer-ho arribar per correu electrònic a participacio@argentona.cat o bé portar-ho a les dependències municipals. També trobaràs una còpia del document a l’Ajuntament d’Argentona (c/Ramon Par, 1).

A partir del mes vinent, el nou horari del CAP d’Argentona quedarà així: de dilluns a divendres de 8 del matí a 9 del vespre i dissabtes de 9 del matí a 5 de la tarda. Fora d’aquest horari, caldrà adreçar-se al centre més proper, en aquest cas l’Hospital de Mataró, o bé a través del servei d’urgències domiciliàries trucant al telèfon 061.

Document de suport

El alcalde convergente de Argentona recoge firmas contra el CatSalut

Una de las primeras actuaciones del nuevo alcalde convergente de Argentona (Maresme) Ferran Armengol, es impulsar una recogida de firmas entre los 11.718 vecinos para protestar por la eliminación del servicio de atención continuada en el Centro de Atención Primaria, lo que obligará a los usuarios a desplazarse hasta el hospital de Mataró en determinadas horas.

Los grupos políticos de Argentona, CiU, PSC, Argencat, l’Entesa, Tots per Argentona, Partit Popular y CUP quieren mostrar su malestar y rechazo a la decisión adoptada por el Servei Català de la Salut de eliminar a partir del 1 de Julio el servicio de atención continuada en el CAP local. El alcalde Armegol ha explicado que la Directora Ejecutiva del Vallès Oriental y Maresme de CatSalut, Aurora Dueñas, informó el pasado 22 de junio de la medida, que atribuye al plan de reestructuración y ahorro de la sanidad pública que impulsa la Generalitat.

Con los recortes anunciados, el servicio médico en el CAP de Argentona sólo se dará de 8 a 21 horas y los sábados hasta las 17 horas. Fuera de este horario, los usuarios de la sanidad pública deberán desplazarse hasta el Hospital de Mataró, a unos 10 km. de distancia o acceder al servicio de urgencias domiciliarias a través del teléfono 061.

La medida, según el alcalde ha sido recibida con contrariedad ya que “el CAP de Argentona también da servicio a las poblaciones vecinas como Òrrius o Dosrius” mucho más alejadas de Mataró.  Los recortes afectan a más de 18.000 personas de los tres municipios por lo que el edil también advierte de la responsabilidad en la que puede incurrir la administración ya que “en casos de urgencia vital, la distancia y el tiempo de respuesta pueden ser cruciales”. El propio Armengol critica la decisión del conseller de su partido: “no entendemos como se puede mejorar la calidad del servicio con este tipo de medidas”.

Si el servicio de urgencias del CAP ya había recibido numerosas críticas ya que sólo disponía de un médico y un vigilante de seguridad, siempre habían destacado la calidad del servicio. “Aún con recursos insuficientes –apunta el alcalde- suprimen un servicio que era un ejemplo de buen funcionamiento y servicio”, Por todo ello, Armengol pide a las autoridades competentes una profunda reflexión ya que “un servicio no se debe valorar sólo por resultados económicos y estadísticos” por lo que es exigible “proteger el derecho a la calidad de nuestra sanidad”.

Publicat a: LaVanguardia.com
28/06/2011

Video "El Poble Es Mulla"

Ja tenim disponible el vídeo de l'acte reivindicatiu d'ahir protagonitzat per veïns que reclamaven una piscina en funcionament al nostre municipi.

Podeu veure-ho aquí

Veïns denuncien que Dosrius no tindrà cap piscina aquest estiu

En un ambient festiu i distès, una trentena de veïns del nucli de Can Massuet-El Far de Dosrius van denunciar que aquest estiu el poble no podrà disposar de cap de les dues piscines municipals.
Els concentrats van treure mànegues, pistoles d'aigua i altres estris que van utilitzar per remullar-se i reivindicar la problemàtica que es viurà al poble aquest estiu. “Tot això s'hauria pogut preveure i evitar”, va manifestar un dels veïns, que també va assegurar que l'Ajuntament no va informar “en cap moment” d'aquesta situació. Dosrius disposa actualment de dues piscines municipals. Una, la de Can Massuet, viurà el seu tercer estiu sense funcionar, ja que està pendent que s'hi executin unes millores per condicionar-la. L'altra, situada a la zona de Can Batlle, aquest any tampoc donarà servei, ja que té la bomba d'aigua espatllada i, segons els manifestants, ara per ara ningú s'ha fet càrrec de la seva reparació.

Publicat a: El Punt 23/06/2011

Veure imatges

Jo, Amor, Garcia, Ferrer i Buch, a la Diputació

L'alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, i el de Dosrius, Josep Jo, han estat escollits per la federació del PSC del Maresme nous diputats provincials. Els socialistes cobreixen així els dos llocs aconseguits pels resultats de les eleccions municipals, un per a cadascun dels dos partits judicials de la comarca: Mataró i Arenys de Mar. Amor es mantindrà un mandat més –es va estrenar a la Diputació fa quatre anys com a responsable de Participació Ciutadana– i Jo substituirà l'exalcalde de Mataró Joan Antoni Baron, que va assumir les responsabilitats de Medi Ambient. El pacte signat entre CiU i el PP per governar l'administració supramunicipal deixarà el PSC a l'oposició.

D'altra banda, CiU també aposta per la continuïtat i, segons apunten fonts de la direcció comarcal, els alcaldes de Tordera, Joan Carles Garcia; Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer, i de Premià de Mar, Miquel Buch, ocuparan els espais que pertoquen per nivell de vots a la comarca. Tots tres han estat ja diputats provincials durant aquest darrer mandat, però ara, estaran al govern i podrien tenir una cartera assignada.

Publicat a: El Punt. 18/06/2011

Rebuda de la Flama del Canigó a Dosrius -23 de juny 2011-

L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Artes de Tec (el Vallespir), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan en la pica d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.

El nou costum pren una gran força en poc temps, de tal forma que avui és pràcticament impossible trobar una sola foguera a Catalunya Nord que no sigui encesa amb la Flama del Canigó. L’any 1966 el foc creua per primera vegada la duana i arriba a Vic. Són èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va estenent i el foc, escampat per tot el Principat, ja arriba al País Valencià.

El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafarà el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i pujaran al cim del Canigó; passaran la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, iniciaran el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

No hem d’oblidar que el diumenge abans de sant Joan se celebra l’aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim, de 2.784 metres, feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal.

La Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i
esportives. Cal, doncs, que aquesta Flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest
Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar
plenament el seu sentit de Pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.

PROGRAMA D’ACTES A DOSRIUS

Enguany, la Flama del Canigó serà rebuda al municipi de Dosrius per diverses entitats culturals i associatives, i arribarà als tres nuclis, amb el següent programa:

Dijous, 23 de juny de 2011

18:00h
La Flama del Canigó arribarà al nostre municipi pel Coll de Can Bordoi (carretera de Llinars del Vallès) i un grup de corredors i ciclistes la portaran fins al poble.
Rebuda de la Flama del Canigó a la Glorieta de Catalunya de Dosrius on es llegirà el manifest s’encendrà un peveter perquè la resta de municipis del baix Maresme puguin encendre les seves torxes. L’acte acabarà amb un ball dels Gegants de Dosrius, l’actuació de la Coral Clúster i un refrigeri amb coca i cava.
Seguidament diversos corredors i ciclistes del municipi portaran la Flama del Canigó fins a Can Massuet del Far i Canyamars.

21:00h
Revetlles populars amb l’encesa de peveters i lectura del manifest de la Flama del Canigó a Piscines de Can Massuet del Far i al Pla de Can Sus (Canyamars)

L’acte és obert a tothom. Si voleu participar-hi activament,veniu a la Glorieta de Catalunya (Dosrius) a partir de les 17:30h

Samarretes de la Flama del Canigó. Talles 7-8, 9-11, S, M, L i XL. Preu no socis: 12€   Preu socis: 5€
Cal que les reserveu a l’email a info@cedosrius.org abans del dia 21 de juny de 2011

http://www.flama.cat

Més respecte a "El poble es mulla"...

 
Avui hem rebut diverses consultes de mitjans de comunicació, preguntant-nos si sabíem qui eren els que organitzaven la "festa reivindicativa" del proper dimecres 22 de juny. Ja que ells, igual que nosaltres no s'han pogut posar en contacte amb la gent, plataforma o qui sap, qui l'organitza. Possiblement siguin veïns indignats, no els de Plaça Catalunya, ni els violents del Parlament. Proposen una reivindicació lúdica. Des de la AVV i en reunió de junta es va decidir donar suport a aquesta activitat festiva, pacífica i en la qual es fa participi a nens.
No tindrem piscina a Dosrius, però si el dret a reivindicar el que alguns creuen / creiem que no és de rebut. "Derecho a la pataleta" es diu.
S'equivocaran els qui es creguin que l'està gestionant una entitat. Normalment ho anuncien a "bombo i platerets".
També s'equivocaran els qui creguin que és cosa d'una sigles polítiques (evidentment de l'oposició). Haurien posat cartells per tot arreu i haguessin acabat fent una butiffarada o una paella.

La veritat, no sabem res, però aquí estarem, si més no per saber qui hi ha darrere de tot això.

La Junta Directiva
AVV de Can Massuet del Far

Acord amb una empresa d'instal-lacions per als nostres associats

Ens resulta grat comunicar-vos que hem arribat a un acord amb l'empresa "nil.CA Instal-lacions", amb Jordi Castro al capdavant d'ella. Aquesta empresa especialitzada en electricitat, aigua, calefacció, aire condicionat, regs, piscines .... professionals i amb màxima serietat s'han compromès a realitzar un 10% de descompte als nostres associats.
Per això, tan sols caldrà esmentar-lo en el moment de posar-se en contacte amb ells i mostrar el carnet d'associat quan es presentin al vostre domicili. Així de fàcil.

Prendre nota:
 

nil.CA Instal-lacions
Jordi Castro
Telf 657.876.669
nilca.instalacions@hotmail.es

El poble es mulla !!!!

I a més han fet un cartell. Qui són? Faltaràs? T'ho perdràs?. No tindrem aigua a la piscina, però ho passarem bé. I si dubtes vine i gaudeix-lo amb tots nosaltres.

Qui són? T'ho perdràs

Hem rebut aquest missatge i la veritat, és que ens ve de gust compartir-lo amb tots vosaltres. Participar !! (si voleu es clar, però sembla que serà divertit). Nosaltres estarem.. i tu, t'ho perdràs? 

 Diu així: 

El poble es mulla
Bona tarda amics

Ens dirigim a tots vosaltres perquè participeu d'una festa que tindrà lloc el proper dimecres dia 22 de juny per celebrar l'arribada de l'estiu. No pregunteu qui som ni que pretenem.

EL NOSTRE OBJECTIU és concentrarnos el dia 22 de juny a les 7 de la tarda a la plaça de Can Massuet, on hi ha el parc infantil. Per a què? perquè tots sàpiguen que en el municipi de Dosrius aquest any no comptem amb cap piscina municipal. T'ho perdràs?

Vine a celebrar amb nosaltres l'arribada de l'estiu !!!!!, no t'oblidis de portar el banyador, el para-sol, els maniguets ("manguitos"), les pistoles d'aigua, les tovalloles i si tens .... la barca.

Què vol dir que a Dosrius no hi ha piscina? Per un dia us assegurem que passarem una tarda d'allò millor.


No deixis de participar ... i corre la veu !!!!!

Dimecres 22 de juny a les 7 de la tarda
EL POBLE ES MULLA !!!

El PSC, a l'alcaldia per un pacte amb el PP

Finalment el PSC i el PP de Dosrius van unir esforços i van arribar a un acord per formar un govern amb majoria pels propers quatre anys. El pacte, que es va signar divendres a la nit, ja inclou un primer repartiment de les regidories. Josep Jo (PSC) –a banda de l'alcaldia– s'encarregarà de les àrees d'Hisenda, Comunicació, Noves Tecnologies i Mobilitat. La número cinc del PSC, Sílvia Garrido, ocuparà Serveis Generals i Cultura, mentre que Josep Maria Sagristà dirigirà les àrees d'Ensenyament, Esports i Medi Ambient. La també socialista Maria Antònia Pérez assumirà Serveis Socials, i Carmen Anton ocuparà les regidories de Casals Municipals, Cooperació i Sanitat. Finalment, la llista del PSC també dirigirà Promoció Econòmica, Joventut i Turisme, a càrrec de Carola Rucabado. Per la banda del PP, el seu cap de llista, Salvador Corbalan, assumirà l'àrea de la Brigada Municipal, mentre que Joan Serra s'ocuparà d'Urbanisme. El ja reelegit alcalde de Dosrius, Josep Jo, es va mostrar satisfet per l'acord de govern, i va destacar que “les línies de treball clau estan consensuades”. Quant al cartipàs, Jo va opinar que “tothom s'hi sentirà còmode”.

Publicat a: El Punt 12/06/2011

Instància estat recinte de la piscina

EXPOSO:
Ja que s'aproximen les festes de Sant Joan i l'únic lloc habilitat per poder tirar petards al nucli de Can Massuet és la plaça del parc infantil.

SOL-LICITO:
Es procedeixi a tallar totes les herbes del recinte interior de la piscina, ja que tal com està ara suposa un perill potencial que pogués provocar un incendi.
 
Adjuntem imatges perquè puguin comprovar l'estat actual.

Arriba l'estiu i comencem de nou a no parar

Viu la "Feria de Abril" a Can Massuet del Far

18 de juny des de les 6 de la tarda
Actuacions en directe !!


Organitza:
Un far de Riure
Bar Les Piscines de Can Massuet

Col-labora:
Associació de Veïns de Can Massuet del Far
Círculo Flamenco de Mataró
Estrella Galicia
Metric
Zuvisa, S.L.
Ajuntament de Dosrius

Revetlla de Sant Joan a Can Massuet del Far

 

Pista Esportiva de Can Massuet
23 de juny a partir de les 21h.
Discomòbil fins que ens deixin !!!

Reserves (imprescindible) al Bar Les Piscines de Can Massuet

Sopar:

Primers
Esqueixada de bacallà
Escalivada amb anxoves

Segons:
Vedella amb bolets i pèsols
Calamars farcits

Pa, Vi, Aigua, Coca de Sant Joan, Cafè i Cava

Només !!!
18 euros (15 socis)

Menú Infantil (Consultar)
8 euros (7 socis)

Organitza:
AVV de Can Massuet
Bar Les Piscines

Col-labora:
Ajuntament de Dosrius

Donen per fet l'acord de govern entre el PSC i el PP

El PSC i el PP de Dosrius podrien estar ultimant els detalls d'un possible pacte de govern entre les dues formacions, segons fonts properes. Segons aquestes mateixes fonts l'acord està avançat i només faltaria que se'n fes l'anunci oficial. Si finalment es materialitza aquest acord, el govern que en sortiria tindria majoria suficient per governar amb tranquil·litat, ja que al PSC –amb sis edils– només li cal el suport d'un sol regidor d'alguna altra formació. Amb el pacte, al govern se sumarien els dos regidors que els populars van aconseguir en les últimes eleccions municipals.

Tot i això, els dos caps de llista dosriuencs no van voler confirmar aquesta notícia. El candidat socialista, Josep Jo, va destacar “la bona sintonia” amb tots els grups polítics, i no va descartar cap opció a l'hora de governar. Per la seva banda, l'alcaldable del PP, Salvador Corbalán, es va limitar a manifestar que “no es pot dir res perquè no hi ha res fet”.

Publicat a: El Punt 9/6/2011

No deixa de ser curiós. Reflexionem

Fa diás vam proposar una enquesta als nostres lectors / visitants del blog en què preguntàvem per la millor opció darrere els resultats de les eleccions municipals.

Els resultats han quedat així:

Governar en minoria el PSC i fer pactes puntuals: 26 vots (47%)
Un pacte entre el PSC i el PP: 4 vots (7%)
Un pacte entre el PSC i CiU: 0 vots (0%)
Un pacte entre el PSC i La PAC: 7 vots (12%)
Un pacte entre la PAC, CiU i PP: 18 vots (33%)

Segons l'article que va aparèixer ahir publicat a El Punt, en què donaven per fet un pacte PSC-PP, pensem cada vegada més que aquestes enquestes ningú les té en compte (la veritat és que tampoc ho preteníem, però considerem que no deixa ser un acte de participació ciutadana). Reflexionem tots plegats.

Temps de tornar a ser bons amics

Ja ho deia Miquel Martí i Pol, encara que fos en un sentit ben diferent: “Tot està per fer i tot és possible”. Malgrat que el Maresme es va llevar el dia 23 de maig amb un panorama polític força sacsejat i amb algunes alcaldies històriques davant l'avenç imparable de CiU, avui, a una setmana de la composició dels nous ajuntaments, encara queden molts serrells per tancar. I és que Convergència era molt conscient que guanyar és una cosa i governar una altra de ben diferent. Per aquest motiu, els missatges repetitius dels candidats demanant majories àmplies estaven del tot justificades a l'hora d'estalviar-se tants maldecaps.

Exceptuant aquells municipis com Tordera, Santa Susanna, Vilassar de Mar, Caldes d'Estrac o Òrrius, on la victòria és incontestable per a CiU i no demana cap aliança, en d'altres, com Premià de Mar, Premià de Dalt, Calella o Sant Iscle de Vallalta, la falta d'un regidor obliga el futur alcalde a prendre una decisió: governar en minoria o refer ponts de diàleg perduts amb altres forces.

El company del PP
Les urnes van convertir el PP en la tercera força a la comarca del Maresme, amb un pes en nombre de vots i de regidors que l'ha convertit de la nit al dia en el millor aliat per a CiU, que veu que sovint la resta de forces li giren l'esquena. Els populars es deixen estimar i, subtilment, van sumant governs locals com els de Canet, Cabrils o Sant Andreu de Llavaneres. Tot i això, tampoc reneguen d'altres formacions, com el PSC, si el pacte és prou satisfactori, com sembla que passarà a Premià de Dalt i a Dosrius. En qualsevol cas, la reedició de les bones relacions entre CiU i el PP prospera i un bon exemple són les converses en aquest sentit per governar el Consell Comarcal del Maresme.

L'altra cara de la moneda correspon al PSC, ferit de mort com a garant del municipalisme: a dia d'avui només pot garantir tres alcaldies dels vint-i-vuit municipis del Maresme. Una única majoria absoluta, la de Pineda, una amb majoria simple, a Palafolls, i una tercera amb el suport del PP, a Dosrius. En el camí de les eleccions els socialistes han anat perdent els llençols del Masnou, Calella, Canet, Arenys de Mar i Cabrils.

L'illa d'ERC
Alella, després dels mals resultats d'ERC arreu del país, s'ha convertit en l'Ítaca de les forces republicanes en un mar pintat de CiU. Andreu Francisco aguanta el tipus amb elegància. L'altre municipi on ERC ha quedat com a segona força, Arenys de Munt, darrere de la CUP i amb opcions per governar, encara no s'ha pogut resoldre per divergències sobre l'entrada o no de CiU.

Cas a part són els tres pobles on s'han imposat els grups independents. Mentre a Teià, Gent per Teià sembla abocada a no poder pactar amb ningú, a Cabrera, Joan Vilà, de Gent per Cabrera, ja no vol cedir l'alcaldia a CiU dos anys com ha fet en aquest mandat que ara acaba i els convergents, de moment, no accepten la condició. Finalment, Tots per Argentona no té garantit el govern, perquè es mantenen les negociacions a tres bandes per donar l'alcaldia a CiU.

L'escenari obert i incert de Mataró
El panorama que van deixar els comicis a Mataró és tan complicat que a hores d'ara no hi ha res tancat. CiU va guanyar per primer cop en unes municipals però la victòria va ser ajustada i la federació va obtenir vuit regidors, un més que fa quatre anys. Els mateixos que va aconseguir el principal rival, el PSC. L'aritmètica fa que l'únic pacte que donaria una certa tranquil·litat al mandat i un govern amb majoria és la sociovergència. Una opció que, més enllà de les diferències en el programa electoral, té com a principal entrebanc ni més ni menys que els propis caps de llista. El convergent Joan Mora i el socialista Joan Antoni Baron han mantingut una relació tensa i freda i ni l'un ni l'altre s'han entès mai. Tot i això, mentre el PSC ja ha fet públic un document en què detalla les condicions programàtiques que considera innegociables per començar a parlar d'aliances, l'alcaldable de CiU, Joan Mora, aposta per intentar convèncer tothom i fer un govern de concentració al voltant d'un gran acord de ciutat “per treure Mataró de la crisi econòmica”. La proposta, però, deixaria fora Plataforma per Catalunya i els seus tres regidors a l'oposició. L'estratègia no ha agradat a ningú, ni a la CUP, ni a ICV-EUiA, ni al PP, ni al PSC, que no van trigar ni un dia a rebutjar-la.

L'únic partit que més obertament s'ha mostrat partidari de pactar amb CiU són els populars de José Manuel López, que consideren que són imprescindibles perquè a la capital del Maresme es faci el canvi “de veritat” després de 32 d'anys d'hegemonia socialista. Malgrat això, el govern continuaria en minoria. Per aquest motiu, des de la federació no s'han cansat de repetir que “no tenen por” a governar sols i que els vuit regidors que van treure el 22-M estan “capacitats” per fer-ho si es dóna el cas.

Publicat a: El Punt - 05/06/2011

Inversió sota mínims al Maresme

De 103 milions que es van pressupostar durant l'exercici del 2010 s'ha passat aquest any a només 32,8 milions

Els comptes no inclouen ni els equipaments aparaulats ni les rondes de Mataró

 

El Maresme no s'escapa de les retallades previstes en el pressupost de la Generalitat per aquest any. Si en el del 2010 les inversions van ser de les més importants dels darrers anys, amb una xifra que superava els cent milions d'euros, el 2011 els maresmencs s'hauran de conformar amb només 32,8 milions. Una tisorada considerable que afecta totes les àrees i deixa de banda alguns compromisos que s'havien adquirit com ara la construcció dels laterals de l'autopista C-32 a Mataró que ni tan sols apareixen en el llistat d'actuacions, sense que ningú encara ho hagi aclarit. De fet, de l'única cosa que informa el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat és que en els propers dies el conseller Lluís Recoder explicarà detalladament quines seran les obres que s'executaran en els propers mesos. Les polèmiques rondes de Mataró, que estan adjudicades des de fa mesos en una primera fase per un import de 76,5 milions d'euros, s'haurien d'haver començat a fer abans d'acabar l'any passat.
Tot i això, la despesa prevista més important de cara a aquest any correspon al Departament d'Ensenyament. Dels 32,8 milions que hi ha en total per a la comarca, prop de 10 milions es destinaran a pagar les millores i la construcció d'alguns centres com ara l'escola Mare de Déu de Montserrat de Premià de Mar, el Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta, els Alocs de Vilassar de Mar o el SES de Palafolls. Ni rastre, però, dels equipaments pendents com ara el Marta Mata de Mataró, una altra actuació que ja hauria d'haver començat a fer-se. Encara dins d'aquest àmbit, no hi apareix cap partida destinada a la construcció de l'edifici per l'institut de Sant Vicenç de Montalt. Sí que hi apareix, però, el finançament per construir un mòdul provisional més que s'afegirà als que actualment donen el servei d'institut a aquest municipi. Tampoc recull aquesta primera proposta dels pressupostos el tercer institut de secundària de Pineda, els terrenys del qual ja han estat acceptats per la Generalitat i l'obra aprovada i adjudicada per l'anterior govern. Alertat de l'absència del projecte en els comptes del govern català per a aquest any, l'alcalde en funcions de Pineda, Xavier Amor (PSC), va manifestar el seu desacord amb el criteri aplicat a l'hora de triar els equipaments. “No pensem renunciar a un edifici que fa molt de temps que ens fa falta al municipi”, va alertar. Amor va avançar que pressionaran el departament perquè canviï de parer. Tampoc s'ha tingut en compte en aquests pressupostos aquells equipaments sanitaris que en el seu moment, la llavors consellera de Salut Marina Geli va veure amb bons ulls a Pineda, com són el centre d'urgències i el nou CAP al municipi.

Depuradores i platges

Una altra de les partides més importants és la que correspon a la nova estació depuradora d'aigües residuals de l'Alt Maresme, que s'està construint a Pineda de Mar i que s'endú 5,7 milions d'euros. Tot i això, cal recordar que aquesta estació d'aigües residuals, que està previst que es pugui posar en marxa a l'estiu, entrarà en funcionament amb l'equipament indispensable que ha de permetre la depuració dels cinc municipis que hi estaran connectats. La resta de projectes complementaris que havien de fer de la depuradora unes instal·lacions exemplars tant en el camp de la pedagogia mediambiental com en del tractament terciari de les aigües s'hauran d'esperar encara més. Els números en vermell que arrossega l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) han obligat a reduir la inversió inicial de la darrera gran depuradora que es construirà a Catalunya. Una altra de les obres pendents que també s'endú un pessic destacat és la recuperació mediambiental que es farà a la platja del Cabaió, entre els termes d'Arenys de Mar i Canet de Mar amb poc més de 760.000 euros.
Tot i això, una partida molt important que tampoc està garantida tot i la necessitat urgent de la seva posada en marxa és el paquet de depuradores que la Generalitat es va comprometre a facilitar a les diferents urbanitzacions de Tordera després que aquest municipi acceptés que en el seu terme municipal s'hi aixequés l'estació d'aigües residuals de l'Alt Maresme.
Malgrat la retallada generalitzada, en l'àmbit de salut la comparació amb l'exercici anterior no és tan accentuada. Dels 8,8 milions del 2010 s'ha passat a 7,5. La major part dels diners van a parar al Consorci Sanitari del Maresme i als diferents plans d'empresa per tirar endavant obres menors o adquirir mobiliari, maquinària o equips i aplicacions informàtiques. Tot plegat significa més de dos milions d'euros.
En un capítol a part hi ha l'habitatge, amb diferent promocions concentrades sobretot al Baix Maresme. En total hi ha prevista una inversió de més de sis milions d'euros que servirà per pagar els 36 habitatges del carrer Joan XXIII i els 72 del sector de Llevant del Masnou, els 20 de l'àmbit de la Fàbrica de Premià de Dalt o el 93 de La Plana de Teià. A l'Alt Maresme només se'n beneficiarà Sant Pol de Mar, i l'Institut Català del Sòl invertirà 1,7 milions en la construcció dels 33 pisos del carrer Roger de Flor.

Pobles oblidats

En els pressupostos corresponents al 2010, hi va haver pocs pobles que no es beneficiessin amb algun projecte, la majoria dels quals relacionats amb equipaments vinculats a l'àrea d'educació i de salut. Tanmateix, pel que fa al 2011, poblacions com Calella, Arenys de Munt, Malgrat de Mar, Sant Iscle de Vallalta o Sant Andreu de Llavaneres s'han quedat fora del recompte a l'hora de repartir els diners destinats al territori. Alguns d'ells perquè no van presentar a temps projectes que es poguessin tenir en compte, però d'altres perquè malgrat haver demanat l'ajuda pertinent, no han superat els criteris de retallada aplicats per la Generalitat. A més, l'any passat, la comarca com a tal va rebre una inversió superior als 12 milions d'euros –la part més important era la interconnexió de les xarxes d'aigua del Maresme Nord amb la del Ter Llobregat amb 9,2 milions– mentre que en l'any en curs, el govern només preveu tres actuacions: una de vinculada també a la interconnexió de les dues xarxes d'aigua, material destinat al laboratori agroalimentari de Cabrils i la recuperació de la platja del Cabaió.

LA XIFRA

32,8

milions d'euros hi ha comptabilitzats en el pressupost d'inversions destinats al Maresme el 2011.

LA XIFRA

10

milions

és la xifra més alta per àmbits i es destinarà a la construcció i millora dels centres escolars de la comarca.

Hem d'estudiar a fons la proposta abans de poder fer-ne una valoració prou acurada

Joan Morell

diputat de Ciu

Serem molt exigents perquè s'executin les obres que ja havien estat compromeses

Pere Aragonès

DIPUTAT D'ERC

El que no es pot fer és retallar serveis bàsics i després suprimir un impost a les grans fortunes

Consol Prados

diputada del psc

La retallada a la comarca és proporcionalment major a la del conjunt de Catalunya

Salvador Milà

diputat d'icv-euia

Prados (PSC): “On són els diners per a les rondes?”

La diputada socialista mataronina, Consol Prados, va lamentar ahir que la Generalitat no hagi inclòs ni un euro per millorar els accessos a la C-32 a Mataró i es pregunta on són els diners que l'Estat va donar a la Generalitat per tirar endavant la infraestructura. “Eren uns diners finalistes per a una inversió concreta però ara ningú sap on són”, hi va afegiri. Prados també va destacar la rebaixa que han experimentat les inversions a la comarca i que no s'hagin atès algunes obres compromeses tant d'escoles com d'equipaments sanitaris, com ara l'ampliació del centre d'atenció primària de Cirera o la construcció del nou ambulatori de la ronda Prim de Mataró. “Trobem a faltar moltes coses”, va dir la diputada que també va criticar la manca de diàleg del govern de CiU i que aquests comptes vagin acompanyats de la supressió de l'impost de successions que, segons la socialista, signifiquen haver de renunciar a 400 milions d'euros d'ingressos. Per la seva banda, el diputat ecosocialista, Salvador Milà, va criticar també la reducció de les inversions al Maresme. “La retallada a la comarca és proporcionalment major a la del conjunt de Catalunya”. Milà va afirmar que el Maresme “té necessitat en equipaments i infraestructures” i va destacar que “les àrees de sanitat i educació no queden cobertes”. El diputat, a més, va reclamar que la teòrica inversió de la ronda Mataró “es destini a infraestructures més sostenibles”.

ERC reclama que les obres compromeses es facin

El diputat d'ERC i futur regidor a Pineda, Pere Aragonès, va admetre ahir des del Parlament que la retallada en inversions prevista al Maresme “representa un 68% respecte a l'any anterior”. Aragonès es va queixar que la comarca es troba entre les deu primeres on les tisores del govern català han tallat més arran. Malgrat que havia tingut poc temps per estudiar a fons les partides i els projectes que han quedat descartats, el diputat assegurava que la seva formació seria especialment curosa a l'hora de reclamar l'execució d'aquelles obres que ja havien estat compromeses al territori. “N'estudiarem cada cas i presentarem inicialment esmenes al Parlament en aquest sentit i si no obtenim resposta, exigirem una calendarització de cada obra per garantir que es duran a terme quan hi hagi pressupost i que no quedaran oblidades en un calaix”, va precisar. En el cas de l'IES Pineda, Pere Aragonès va recordar que fa poques setmanes que es va presentar el projecte a la comunitat educativa. “És hipòcrita presentar els plànols del nou institut a mares, pares i professors i després no incloure-ho als pressupostos”, va dir i va afegir que l'edifici és “imprescindible” per poder impartir batxillerat.
D'altra banda, el diputat maresmenc de CiU Joan Morell, va avançar ahir que el seu grup “estudiarà a fons” les inversions previstes a la comarca i que en els propers dies en farà les valoracions pertinents en un acte públic.

Font: El Punt 2/6/2011