Fa pocs dies un grup de nois, noies, nens i nenes (amb problemes de diversa índole) es van presentar al Bar de les Piscines de Can Massuet, tutelats per un grup de monitors. Estaven allotjats en una casa de colònies propera.
Van gaudir moltíssim veient el partit de lliga del Barça-Madrid. No sé com ho van saber, però el cas és que es van assabentar, que la majoria de divendres es feia un karaoke familiar, per a res professional (els que heu pujat en alguna ocasió sabeu perfectament que no hi ha rivalitats, estem en família i la qualitat de vegades brilla per la seva absència, tot i així, és l'únic espai que tenim a Can Massuet per compartir activitats d'aquest tipus).
Els monitors li van comentar a la Marta (la persona responsable del Bar) que els faria molta il.lusió assistir a un karaoke, però el divendres no podia ser. Marta m'ho va comentar amb molta cautela, ja que era una cosa improvisada. Evidentment no vaig poder resistir a la temptació.
No era caritat. Eren ganes d'aportar alguna cosa a aquesta gent tan necessitada, agrair l'atenció que els presten els tutors-monitors. Persones amb dificultat per llegir, amb algun aspecte d'agressivitat (que no van aparèixer en cap moment) i germans que en breu estaran separats en ser algun d'ells candidat a una família d'acollida.
Podria ser un drama, potser ho sigui, però alhora és una història de solidaritat, de recollida, de posar-nos a cada un en el nostre lloc, d'apreciar el poc o molt que tenim, de deixar de mirar-nos el melic.
Gràcies a Marta, aquests personatges (que ho eren) van gaudir d'una nit de karaoke, de música, d'un sopar del seu grat i d'un afecte que de vegades és el que menys tenen.
Marta no va guanyar ni un duro (lease euro). Possiblement va perdre diners. Jo (Jordi) vaig muntar el karaoke (demano disculpes a l'Ajuntament, per no haver demanat permís per escrit, però vam acabar aviat i dubto que molestés a algun veí) i lògicament tampoc demanaré un euro. L'AVV va aportar amb part del material per fer possible el somni d'aquests nois, noies, nens i nenes. Possiblement ells no ho oblidaran, però jo, ho sé segur, mai ho oblidaré.
Una abraçada a tots ells i gràcies a la Marta i tota la gent del Bar Les Piscines que no va dubtar ni un instant en saber el que havia de fer.
Jordi Cros
President de l'AVV de Can Massuet del Far
No hay comentarios:
Publicar un comentario