La Societat General d'Aigües de Barcelona dóna a Dosrius un dels edifici més singulars del poble, i el consistori ja ha anunciat que el convertirà en un referent cultural i social
La Torre de les Aigües, un dels edificis més singulars de Dosrius, ha passat a mans municipals. I és que l'antiga propietat, Aigües de Barcelona, ha cedit la finca al poble mitjançant una “donació de manera pura, simple i gratuïta” feta a l'alcalde del municipi, Josep Jo (PSC). “És una fita històrica, feia 12 anys que hi anàvem al darrere”, va comentar l'alcalde. Ara, la intenció per part del consistori és rehabilitar-la –ja que el seu estat de conservació és molt dolent– i destinar-la a ser un referent cultural i social del municipi, tot i que encara s'han d'acabar de definir els usos definitius de l'espai. La donació de la finca inclou la torre –construïda entre els anys 1868 i 1892–, la masia –que data entre els segles XVII i XVIII– i la plataneda centenària que hi ha darrere les construccions. Es calcula que la finca té un valor de més de 154.000 euros.
Segons fonts bibliogràfiques, entre el 1868 i el 1892 sembla que a partir de la casa pairal ja existent –segurament el mas Pi–, es va aixecar el cos superior i una torre. Aquestes dependències havien de servir perquè hi visquessin els enginyers encarregats de l'obra d'explotació de les aigües de Dosrius, ja que a mitjan segle XIX el municipi era una zona d'aiguamolls i l'aigua va ser conduïda i canalitzada fins a Barcelona. Per això l'edifici és conegut amb el nom de Torre de les Aigües, per la seva vinculació amb aquesta obra i també perquè era propietat d'Aigües de Barcelona. Aquest edifici havia estat enganxat a un altre que s'havia anomenat Hostal Vell, topònim que podria indicar que allà s'hi allotjava el personal que va treballar en l'esmentada obra.
Segons fonts orals, durant la Guerra Civil espanyola la torre havia servit per amagar-hi refugiats. Les mateixes fonts assenyalaven que des d'aquest període no es recorda que ningú més l'habités i que va ser un magatzem on es preparava el clor que es posava a l'aigua.
A la plataneda del darrere els veïns de l'entorn hi havien celebrat dinars i festes populars. A més, el safareig que hi ha al costat de la torre s'havia utilitzat per rentar roba i també per regar els horts del voltant, i també es feia servir de dispensador d'aigua.
Publicat a: El Punt 22/03/2011
La Torre de les Aigües, un dels edificis més singulars de Dosrius, ha passat a mans municipals. I és que l'antiga propietat, Aigües de Barcelona, ha cedit la finca al poble mitjançant una “donació de manera pura, simple i gratuïta” feta a l'alcalde del municipi, Josep Jo (PSC). “És una fita històrica, feia 12 anys que hi anàvem al darrere”, va comentar l'alcalde. Ara, la intenció per part del consistori és rehabilitar-la –ja que el seu estat de conservació és molt dolent– i destinar-la a ser un referent cultural i social del municipi, tot i que encara s'han d'acabar de definir els usos definitius de l'espai. La donació de la finca inclou la torre –construïda entre els anys 1868 i 1892–, la masia –que data entre els segles XVII i XVIII– i la plataneda centenària que hi ha darrere les construccions. Es calcula que la finca té un valor de més de 154.000 euros.
Segons fonts bibliogràfiques, entre el 1868 i el 1892 sembla que a partir de la casa pairal ja existent –segurament el mas Pi–, es va aixecar el cos superior i una torre. Aquestes dependències havien de servir perquè hi visquessin els enginyers encarregats de l'obra d'explotació de les aigües de Dosrius, ja que a mitjan segle XIX el municipi era una zona d'aiguamolls i l'aigua va ser conduïda i canalitzada fins a Barcelona. Per això l'edifici és conegut amb el nom de Torre de les Aigües, per la seva vinculació amb aquesta obra i també perquè era propietat d'Aigües de Barcelona. Aquest edifici havia estat enganxat a un altre que s'havia anomenat Hostal Vell, topònim que podria indicar que allà s'hi allotjava el personal que va treballar en l'esmentada obra.
Segons fonts orals, durant la Guerra Civil espanyola la torre havia servit per amagar-hi refugiats. Les mateixes fonts assenyalaven que des d'aquest període no es recorda que ningú més l'habités i que va ser un magatzem on es preparava el clor que es posava a l'aigua.
A la plataneda del darrere els veïns de l'entorn hi havien celebrat dinars i festes populars. A més, el safareig que hi ha al costat de la torre s'havia utilitzat per rentar roba i també per regar els horts del voltant, i també es feia servir de dispensador d'aigua.
Publicat a: El Punt 22/03/2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario