miércoles, 27 de marzo de 2013
ESCRITO DE ALEGACIONES,AVV. DE CAN MASSUET
lunes, 18 de marzo de 2013
COMUNICADO DE LA JUNTA DE LA AVV. DE CAN MASSUET
La
Junta de La A.V.V. de De Can Massuet El Far, ante la situación de
desalojo que pretende llevar a cabo el equipo de gobierno municipal,
alegando que el espacio actual en el que se vienen desarrollando las
actividades de la AVV. De Can Massuet y de la Plataforma Afectados
por la Hipoteca de Dosrius, ha de albergar un servicio de farmaciola,
puntualiza:
Que
desde la AVV. de Can Massuet, no solo se entiende dicha necesidad del
servicio de farmaciola, tampoco se cuestiona el grado de idoneidad
del emplazamiento , pero no comparte, que el desalojo se realice sin
ofertar un espacio cuyas características sean similares, a la del
despacho que tenemos en la actualidad, cedido por el equipo de
gobierno del ayuntamiento de Dosrius que gobernaba en su momento y
que es el referente registrado y así se prueba en documentos de
nuestra entidad.
Que
dicho uso prolongado y asiduo del local de la AVV. de Vecinos de Can
Massuet, ha generado por así decirlo unos derechos, al margen de la
firma de cualquier contrato y que vincula al equipo de gobierno
actual, en ciertos compromisos que se derivan de dicha cesión,
aunque sea en precario, lo cual se reconoce en diversa
jurisprudencia.
Que
dichos compromisos en la rescisión del acuerdo de cesión, pasan por
la negociación de un espacio similar al que se reclama y se ha de
abandonar, o en su defecto entraríamos en la posibilidad de una
indemnización económica, que nuestra entidad nunca ha tenido en
cuenta, por cuanto que no es la solución a la problemática creada.
La
Junta de la AVV. de Can Massuet, se lamenta de que no
se este teniendo en cuenta el carácter de asociacionismo cívico en
el que se encuadra nuestra entidad, que
es un elemento importante de la identidad social y cultural de
Cataluña, al potenciar fiestas y tradiciones culturales de
Catalunya, a través de las actividades que la misma viene realizando
desde hace décadas, además de las reivindicativas de mejoras en el
municipio y de mediación en las diferentes problemáticas que
afectan a los habitantes del núcleo de Can Massuet inclusive de los
que viven en Canyamars y Dosrius.
Las
Asociaciones de Vecinos son tradicionalmente entidades instrumentales
de la defensa de los intereses de los ciudadanos, actuando como
canalizadores de las problemáticas que se producen en el día a día
entre los mismos y las administraciones, superando en ocasiones el
ámbito estrictamente municipal y se encuentran históricamente
reconocidas por su inestimable labor en la consecución del estado
del bienestar y en la cohesión social de las personas, entidades e
instituciones democráticas.
Por
ello y siendo que no es la primera vez que la AVV. De Can Massuet, es
relegada a un plano de escasa relevancia por parte del equipo de
gobierno actual, siendo que nuestra entidad, está incluida dentro
del considerado tejido asociativo de interés y porque sobran las
ocasiones y actuaciones que así lo demuestran, es por lo que no
podemos, dejar de defender los derechos que son incuestionables y que
pasan por considerar a la AVV. de Can Massuet, justo lo que es ni más
ni menos, una asociación con un evidente grado de interés para la
ciudadanía de Can Massuet y el resto de Dosrius,que merece un trato
adecuado a ese propio interés comunitario, que va más allá de lo
meramente lúdico, cultural y deportivo y que entra de lleno en la
lucha por la mejora de las condiciones de vida de los habitantes de
Can Massuet y del resto del municipio de Dosrius.
La
Junta de Can Massuet El Far.18-3-2013
sábado, 9 de marzo de 2013
martes, 5 de marzo de 2013
Continua el desalojo previsto de la VV. DE CAN MASSUET
LA AVV.DE CAN MASSUET EL FAR comunica que mañana en principio está previsto el desalojo del local que viene ocupando la AVV. de Can Massuet El Far, desde la constitución de la misma, hace más de 15 años,que en dicho local, que comparte con el ambulatorio de Can Massuet, se llevan a cabo a su vez las permanencias semanales de la PAHDOSRIUS,con lo que nos afecta de lleno dicho desalojo, por lo que desde la Presidencia, la Junta de la asociación de vecinos de Can Massuet Y LA PLATAFORMA AFECTADOS POR LA HIPOTECA DE DOSRIUS, os emplazamos a que vengáis a dar apoyo a la plataforma y a la AVV. de Can Massuet El Far, a fin de ser testigos de un nuevo acto de impunidad, totalmente ilegal que de llevarse a cabo traerá graves perjuicios a la PAHDOSRIUS y a la AVV. DE CAN MASSUET EL FAR, ya que la comunicación en primer término se hizo en forma verbal, despues se requirió como es de ley que se hiciera por escrito, se contesto y hasta el momento no ha habido respuesta ni intento de contacto para una negociación que pasa por ceder otro local similar a la AVV. DE CAN MASSUET EL FAR.
LA JUNTA DE LA AVV. CAN MASSUET EL FAR, A 5 DE MARZO DE 2013.
LA JUNTA DE LA AVV. CAN MASSUET EL FAR, A 5 DE MARZO DE 2013.
lunes, 4 de marzo de 2013
DESALOJO LOCAL AVV. DE CAN MASSUET EL FAR
Comunicado de desalojo del local de la AVV. DE CAN MASSUET
y respuesta registrada través de instancia en el registro general del ayuntamiento de fecha 4 de Marzo de 2013,núm.; registro 1404
y respuesta registrada través de instancia en el registro general del ayuntamiento de fecha 4 de Marzo de 2013,núm.; registro 1404
AJUNTAMENT DE DOSRIUS
Serveis Generals
A L’ A J U N T A M E N T
Encarnación De La Rosa Caballero, amb DNI número 46.037.104M com a Presidenta de l’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CAN MASSUET DEL FAR, en representació de la Junta i del seus associats amb adreça a Dosrius, carrer, Nuria, núm.1,bustia, 530 compareix davant d’aquest Ajuntament i com millor li sigui en Dret, DIU:
Que li ha estat notificada una comunicació de data 01/03/2013 firmada per la Sra. Silvia Garrido, Regidora de Serveis Generals, per la qual es concedeix un termini no superior a 5 dies per deixar el local buit de pertinences, advertint de que passat aquest termini la brigada municipal ha de treure tot el mobiliari i deixar el lloc buit per a que es pugui instal·lar la farmaciola, que entén que és un servei d’interès per a tot el nucli. I trobant aquesta comunicació total i absolutament lesiva pels interessos d’aquesta Associació per mitjà d’aquest escrit es formulen les següents al·legacions:
Primer.- Nul·litat de ple dret per manca total i absoluta d’observació del procediment.
Aquesta Associació ve ocupant aquest local des de fa anys i es tracta d’un espai que va ser cedit per aquest Ajuntament.
Per mitjà d’aquest acord s’està comunicant el que suposa la revocació de la cessió d’ús d’aquest local, obligant a aquesta Associació a desallotjar el local en un plaç no superior a cinc dies, sense oferir cap altre espai alternatiu o indemnització. El que posa de manifest el desig d’aquest Ajuntament que no és un altre que aconseguir la desaparició d’aquesta Associació i de totes les seves activitats d’interès públic, obstaculitzant clarament el dret constitucional que protegeix l’article 22 de la Constitució, fomentat per la Llei Orgànica que regula el dret d’associació i emparat igualment pel què estableix l’article 72 de la Llei de Bases de Règim Local, al tractar-se de en definitiva d’un acord de desnonament directe, sense possibilitat alguna de recurs, sense passar pel Ple, sense audiència i sense ajustar-se a cap procediment.
Aquest Ajuntament està prescindint absolutament de la legalitat per les següents raons:
Els hi recordem que el desnonament administratiu és un procediment de naturalesa administrativa que, per tant, desenvolupa l’Administració per sí mateixa sense la intervenció dels Tribunals i la finalitat última del qual, en fase d’execució forçosa, és el llançament pels propis agents d’aquella, dels que sense títol suficient ocupin bens de domini públic. Aquesta fase constitueix una varietat de la compulsió directa sobre les persones i, precisament, per això, s’ha de destacar que per a que sigui procedent resulta imprescindible que el posseïdor del bens manqui de títol suficient per justificar la seva posició. El que significa, en definitiva, que si el posseïdor presenta titulació suficient no procedirà aquesta via compulsiva sense que prèviament s’hagi destruït aquest títol. Així, doncs, el procediment de desnonament administratiu és idoni no només per l’extinció de drets administratius derivats de concessions sobre bens demanials, sinó que també per a procedir en casos de revocació o extinció d’autoritzacions que hagin donat lloc a una ocupació sobre domini públic, com és el cas.
En relació a aquest cas, podem dir el següent:
a).- Resulta clar del què acabem de recordar que els acords de desnonament han de venir precedits per un expedient, entès com un conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixin d’antecedents i fonament a la resolució administrativa, segons resulta del que disposa l’article 164.1 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals aprovat per RD 2586/86, de 28 de novembre (en endavant, ROF). La tramitació d’aquest expedient (procediment en els termes de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) ha de ser notificada als afectats o interessats per a què puguin presentar al·legacions en qualsevol moment (art. 79 LRJAP i PAC), havent de contenir els actes d’instrucció que siguin precisos, un tràmit d’audiència dels interessats en que els interessats puguin al·legar i presentar documents i justificacions que estimin pertinents, tràmit del que només es podrà prescindir quan no figurin en el procediment ni sigui tinguts en compte altres fets i altres al·legacions i proves que les efectuades per l’interessat, de conformitat amb el que disposa l’article 84.2 y 4 de la LRJAP i PAC en relació amb l’article 168 ROF.
b).- Segons la STS Sala 3ª, sec. 4ª, de 8 de abril de 2003, "Esta Sala ha declarado con reiteración (sentencias de 7 de mayo de 1999, 11 de diciembre de 2000, 11 de mayo de 2001 y 25 de julio de 2001) a propósito de supuestos referentes a concesiones en precario de terrenos de dominio público y, con más evidencia, cuando la ocupación del dominio se ha producido en virtud de una autorización en precario, que la Administración puede declarar resuelta la concesión o autorización, aunque no se hubiesen incumplido las condiciones, siempre que se justifique que dicha resolución obedece a exigencias del interés público". És a dir, només quan l’existència d’un altre interès públic incompatible i preferent ho justifiqui, com una mesura de condició sobrevinguda, l’exercici de l’acció de precari en ordre al desallotjament de qui estigués en possessió de bens destinats al servei públic mitjançant concessió graciosa de l’entitat propietària. I,
c).- Segons la mateixa Sentència, aquesta Sala ha declarat també (sentències de 29 d’octubre de 1979, 23 d’abril de 1980, 29 de setembre de 1980, 4 de novembre de 1997, 18 de desembre de 1997, 13 de març de 2001 i 12 de juliol de 2001), "que las cláusulas de precario en las concesiones -que, como se ha visto, no garantizan la absoluta inmunidad de la Administración para eliminar la situación jurídica sobre la que se hace gravitar el precario administrativo-, llevan consigo la necesidad de distinguir entre una precariedad de primer grado que lleva aparejada indemnización y otra de segundo grado que no comporta resarcimiento, y que la distinción entre una y otra depende de las circunstancias de estabilidad o interinidad del uso y de las condiciones de oportunidad y alteración de la causa originaria de esa situación jurídica de uso que acompañan a la acción revocatoria, siempre enjuiciable en conexión con la teoría general del negocio jurídico.
En definitiva, com apunta en la mateixa línia la sentència de 18 de desembre de 1997, l’entrada en joc de la clàusula de precari no elimina per se l’obligació administrativa d’indemnitzar. Les característiques fonamentals de l’actuar administratiu no permeten l’assimilació del precari administratiu amb la mera tolerància del Dret Civil (sentència 11 d’octubre de 1968). No es produeix cap exempció del deure d’indemnitzar en el cas que l’Administració vulgui posar fi a la situació creada al empara d’una clàusula de precari, doncs, això només seria admissible en una precarietat de segon grau, però no en una precarietat de primer grau creada amb caràcter permanent i de llarga durada, lluny de la provisionalitat i transitorietat més pròpia de la precarietat de segon grau (sentències de 23 de desembre de 1971, 8 de març de 1972, 22 d’abril de 1977 i 14 de novembre de 1984), senyalant la STS Sala 3ª, sec. 4ª, de 28 de març de 2001, que "El tema de la revocación de las autorizaciones de uso especial de bienes de dominio público en cualquiera de sus aspectos ha suscitado la atención de la Jurisprudencia en los últimos años, que ha combatido la arcaica concepción del precario administrativo como institución que permite a la Administración el exonerarse de toda responsabilidad indemnizatoria en aquellos casos en que se ha fijado un plazo extenso para la duración de la utilización otorgada con respecto a bienes demaniales, habiendo tenido lugar el acceso al uso tolerado de los mismos por virtud de una auténtica relación contractual al amparo de la cual se han originado, incluso, considerables desembolsos económicos por cuenta del administrado, y que se pretende rescindir sin más ocasionándole una pérdida económica indemnizable. Así lo aprecian numerosas resoluciones de esta misma Sala entre las que pueden destacarse las de 11 de noviembre de 1986, 4 de noviembre de 1987 y 19 de enero de 1999".
Segon.- En base al que s’exposa entenem que la comunicació notificada infringeix de manera total i absoluta la legalitat vigent i es constitueix com una comunicació grollera i barroera per a aconseguir un desnonament directe amb un plaç de cinc dies per fer efectiu el llançament sota l’amenaça de que la brigada municipal tregui tot el mobiliari i el material. I per tant, la conclusió és que aquest Ajuntament està prescindint total i absolutament del procediment establert legalment per aquests casos. I si això fos intencionat, els hi hem de recordar que es podria tractar d’un delicte de prevaricació tipificat a l’article 404.1 del Codi Penal.
Tercer.- No cal entrar a la raó del llançament en base a l’interès públic que vostès al·leguen degut a la inobservància absoluta de la legalitat que fa nul·la de ple dret la comunicació efectuada amb la ordre donada, no obstant, els hi podem dir que la instal·lació d’una farmaciola es pot realitzar en qualsevol altre lloc o bé també es pot donar un espai alternatiu aquesta Associació, doncs, com saben i els hi consta, en aquest espai també es realitzen, i així es podrà acreditar i justificar on calgui, activitats d’enorme utilitat i interès públic per a les persones de Dosrius.
Per això,
SOL·LICITO: Que tinguin per presentat aquest escrit, per realitzades les anteriors al·legacions a la comunicació de data 01.03.2013, i en base a les mateixes deixin sense efecte el llançament comunicat per nul·litat de absoluta i de ple Dret i iniciïn el procediment administratiu adequat, si els hi escau.
A Dosrius, el 4 de Març de 2013.
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CAN MAUSSET DEL FAR
ENCARNACIÓN DE LA ROSA CABALLERO
D.N.I. 46.037.104M
Suscribirse a:
Entradas (Atom)